Festes de San Miguel

Aquestes festes duren aproximadament una setmana coincidint amb el 29 de setembre que és la festa major del patró San Miguel. Actualment soc a Barcelona i per aquestes dates estic treballant, per això actualment no hi puc anar; però quan arriba aquest dia sempre em ve a la meva memòria la meva infància i joventut en les festes de Ayllon i em deixo portar per la meva imaginació per a traslladar-me per un moment al meu poble i així us he de comptar el que fèiem:

Durant un mes els més joves del poble en grups d'amics preparàvem la "penya", que consistia a condicionar un local per a les festes.

Allà passàvem les tardes, pintant, posant papers en les parets i, la cosa més important de tot això, és que era una manera de trobar-nos i passar unes hores entretingudes, gaudint a la nostra manera perquè fèiem quelcom entre tots. Quan arribaven les festes, cada "penya" tenia el seu local el millor condicionat que havia pogut. Es feia un concurs a veure que penya era la més captivadora de totes. Ara crec que l'important no era el premi en si, suposo que perquè la nostra penya no ho guanyava i no el recordo, però si que em queda en la imaginació de que era suficientment motivador com per a voler fer-ho tan bé com fos possible.

La festa començava amb la desfilada de carrosses de la reina i les dames d'honor, que com és natural, eren les noies més guapes del poble. Després el senyor alcalde ens donava el seu pregó per a indicar-nos que començava, un altre any més, les festes del nostre patró "San Miguel"

No faltava ningú, des del més petit fins al més gran, escoltant amb entusiasme aquelles paraules que ens volien dir, a tots, que ens reuníem un altre any per celebrar les festes del nostre poble. Quan acabava de parlar començava la música a la plaça, i tots els que estàvem allà ballàvem al so d'aquella música, que encara avui em ve a la memòria: aquelles jotes del nou mestre de joglaria que tant m'agradaven, i que segueixo posant a casa meva de tant en tant. Anàvem de penya en penya per veure com l'havien adornat, i beure una deliciosa llimonada que preparàvem cada un i que tenia un gust diferent depenent de la penya que era.

Aquests dies tot era alegria i enrenou, però ho recordo d'una manera sana. Es bevia una mica massa, però això es passava dormint un poc; i d'aquesta manera al matí següent s'estava preparat per començar un altre dia de festa. Els músics del poble i els mossos, tocant la cercavila, anaven de casa a casa, on havia alguna noia, que sortia al balcó per a veure'ls.

El que no podia faltar eren "els toros". Ja sé que algú pot pensar que no li agraden perquè és maltractar als animals. A mi particularment no m'agradava el fet de veure moriral toro. Però el record que tinc és més aviat el de l'ambient a festa i la música que allà hi havia.

Una altra cosa interessant que es feia eren els concursos i activitats per a tot el poble. Des del més petit al més gran podien participar. Una d'elles era la de lligar-se els peus i haver d'arribar d'un costat a l'altre i omplir un cistell de patates a veure qui ho havia omplert més.

Havia concursos com el de balls típics: pasdobles, tango i per descomptat jotes; fins al concurs de força, de tirar d'una corda a veure qui es portava a l'altre grup. En fi era una setmana divertida per a tots.

No podia faltar la diversió nocturna en la que grups musicals feien ballar a la plaça i en el saló de ball del poble.

Una altra festa destacable i que cada any guanya més importància és la de "Ayllon Medieval". Aquesta se celebra l'últim cap de setmana del mes de juliol. La primera celebració va ser al 1997 i cada any acudeixen més i més persones, tant dels veïns del poble i voltants, com visitants de tots els llocs. Al principi només era un dia la festa, però a causa de la seva gran participació, darrerament s'han posat dos dies: dissabte i diumenge.

Totes les persones del lloc. i les que ho desitgen, van abillades com en el segle XV, podent trobar des de cavallers amb els seus cavalls, dames d'alt llinatge, captaires, monjos, moros i cristians, i innombrables personatges que esperen l'arribada del Rei Don Juan II i el Contestable de Castella, Don Álvaro de Luna. Mentre s'espera l'arribada de tan iŀlustres personatges, es pot gaudir del contacontes que ens narra tota la història de Don Álvaro de Luna des que va arribar al nostre poble fins al seu desterrament i mort tràgica.

Tot això ho podeu ampliar amb més detallat en aquesta mateixa pàgina web quan parla de la història de Ayllon. També es gaudeix passejant pel mercat on es pot veure als artesans treballant el fang, la fusta, el vidre, i un sense fi de parades on pots trobar des de, vestits de l'època, armadures i altres ornaments, fins a puntes confeccionades amb mans expertes com podeu veure en les fotos que s'adjunten.

A la tarda cal fruir de concerts, tant de músicaantiga com renaixentista, i a la nit totes les llums artificials han desaparegut, i es veu com iŀluminen les torxes d'aquella època, el poble recobra un aspecte especial i sembla un autèntic poble medieval. Els concerts de música celta o flock donen l'últim toc medieval al poble.