|
|
| |
| Les festes més populars són principalment la tradicional
de "San Miguel", Patró de Ayllon, el dia
29 de setembre; i la més moderna de "Ayllon Medieval"
l'últim cap de setmana de juliol. |
| |
|
| Festes
de San Miguel
Aquestes festes duren aproximadament una setmana
coincidint amb el 29 de setembre que és la festa major del patró
San Miguel. Actualment soc a Barcelona i per aquestes dates estic
treballant, per això actualment no hi puc anar; però quan
arriba aquest dia sempre em ve a la meva memòria la meva infància
i joventut en les festes de Ayllon i em deixo portar per la meva
imaginació per a traslladar-me per un moment al meu poble i així
us he de comptar el que fèiem:
Durant un mes els més joves
del poble en grups d'amics preparàvem la "penya",
que consistia a condicionar un local per a les festes.
|
 |
|
|
Allà passàvem les tardes, pintant, posant papers
en les parets i, la cosa més important de tot això, és que
era una manera de trobar-nos i passar unes hores entretingudes,
gaudint a la nostra manera perquè fèiem quelcom entre tots. Quan
arribaven les festes, cada "penya" tenia el seu local
el millor condicionat que havia pogut. Es feia un concurs a veure
que penya era la més captivadora de totes. Ara crec que l'important
no era el premi en si, suposo que perquè la nostra penya no ho guanyava
i no el recordo, però si que em queda
en la imaginació de que era suficientment motivador com per a voler
fer-ho tan bé com fos possible.
La festa començava amb la desfilada de carrosses de la reina
i les dames d'honor, que com és natural, eren les noies més
guapes del poble. Després el senyor alcalde ens donava el seu pregó
per a indicar-nos que començava, un altre any més, les festes del
nostre patró "San Miguel".
|
|
|
No
faltava ningú, des del més petit fins al més gran, escoltant amb
entusiasme aquelles paraules que ens volien dir, a tots, que ens
reuníem un altre any per celebrar les festes del nostre poble. Quan
acabava de parlar començava la música a la plaça, i tots els que
estàvem allà ballàvem al so d'aquella música, que encara avui em
ve a la memòria: aquelles jotes del nou mestre de joglaria que tant
m'agradaven, i que segueixo posant a casa meva de tant en tant.
Anàvem de penya en penya per veure com l'havien adornat, i beure
una deliciosa llimonada que preparàvem cada un i que tenia un gust
diferent depenent de la penya que era.
|
|
|
Aquests
dies tot era alegria i enrenou, però ho recordo d'una manera sana.
Es bevia una mica massa, però això es passava dormint un poc; i
d'aquesta manera al matí següent s'estava preparat per començar
un altre dia de festa. Els músics del poble
i els mossos, tocant la cercavila, anaven de casa a casa, on havia
alguna noia, que sortia al balcó per a veure'ls.
El que no podia faltar eren "els toros".
Ja sé que algú pot pensar que no li agraden perquè és maltractar
als animals. A mi particularment no m'agradava el fet de veure morir
al toro. Però el record que tinc és més aviat el de l'ambient a
festa i la música que allà hi havia.
Una altra cosa interessant que es feia eren
els concursos i activitats per a tot el poble. Des del més petit
al més gran podien participar. Una d'elles era la de lligar-se els
peus i haver d'arribar d'un costat a l'altre i omplir un cistell
de patates a veure qui ho havia omplert més.
|
Havia concursos com el de balls típics:
pasdobles, tango i per descomptat jotes; fins al concurs de força,
de tirar d'una corda a veure qui es portava a l'altre grup. En
fi era una setmana divertida per a tots.
No podia faltar la diversió nocturna
en la que grups musicals feien ballar a la plaça i en
el saló de ball del poble.
|
|
| |
| Ayllon Medieval |
| |
|
 Una
altra festa destacable i que cada any guanya més importància és
la de "Ayllon Medieval". Aquesta se celebra l'últim cap
de setmana del mes de juliol. La primera celebració va ser
al 1997 i cada any acudeixen més i més persones, tant
dels veïns del poble i voltants, com visitants de tots els llocs.
Al principi només era un dia la festa, però a causa de la seva gran
participació, darrerament s'han posat dos dies: dissabte i diumenge.
|
|
  Aquesta
festa consisteix a tornar a l'època medieval en concret
a l'any 1423.
Es produeix un canvi o millor dit una autèntica
transformació.
Tota la gent del poble, unes setmanes abans,
canvia llur aspecte actual per un altre que tindria en aquella època.
Participen des del fuster, ferrer, paletes
i, per descomptat, totes les senyores del poble que es dediquen
a fer vestits per estar a punt tota la família.
Es pot veure com, des de l'avi fins al més petit
de la casa, semblen haver entrat en el túnel del temps per a endinsar-se
en l'època més esplendorosa de l'edat medieval del segle XV.
Totes les cases s'engalanen amb pendons, banderes
i escuts corresponents a les dames i cavallers que allà habiten.
Surten al carrer en espera del monarca. La vila de Ayllon celebra
aquests dies de festa organitzant un mercat enmig de la plaça, que
ha estat transformada a aquesta època.
|
|
|
Totes les persones del
lloc. i les que ho desitgen, van abillades com en el segle XV, podent
trobar des de cavallers amb els seus cavalls, dames d'alt llinatge,
captaires, monjos, moros i cristians, i innombrables personatges que esperen
l'arribada del Rei Don Juan II i el Contestable de Castella, Don Álvaro
de Luna. Mentre
s'espera l'arribada de tan il·lustres personatges, es pot gaudir del contacontes
que ens narra tota la història de Don Álvaro de Luna des que va
arribar al nostre poble fins al seu desterrament i mort tràgica. Tot
això ho podeu ampliar amb més detallat en aquesta mateixa pàgina web quan
parla de la història de Ayllon. També es gaudeix passejant pel mercat
on es pot veure als artesans
| amb mans expertes com podeu veure en les fotos que s'adjunten
. |
|
A la tarda cal fruir de concerts, tant de música
antiga com renaixentista, i a la nit totes les llums artificials
han desaparegut, i es veu com il·luminen les torxes d'aquella època,
el poble recobra un aspecte especial i sembla un autèntic poble
medieval. Els concerts de música celta o flock donen l'últim toc
medieval al poble.
|
 
El diumenge segueix havent mercat, i així els que no van poder assistir
el dissabte gaudiran veient les diferents parades, i els que ja ho van
veure el dissabte, els segueixi agradant mirar com es feien les teules
a mà, o menjar pa amb xoriço i deliciós "tocinillo",
que està per a llepar-se els dits. Ja m'enteneu, ¿no?, és una frase molt
típica nostra per dir que està boníssim. A més a més, per si de
cas no us ho havia dit, totes les compres que es fan en el mercat es paguen
amb maravedís, que era la moneda d'aquella època. Hi ha un banc on es
canvia euros per maravedís, perquè clar, aquesta gent del mercat no entén
que és un euro.
 
A la tarda es fa un torneig, amb els millors cavalls amb els seus cavallers,
a veure qual és el que guanya. És un espectacle digne de veure, a mi en
particular em fa traslladar a aquella època. Els cavallers amb les seves
armadures. És digne de veure.
A la nit, a l'acte final, la música celta o flock,
s'acomiada fins al pròxim any en que ens tornarà a delectar amb aquesta
música que ambienta tota aquesta festa.
|
| |
| ALTRES FESTES |
| |
|
Naturalment aquestes no són les úniques festes que
se celebren en Ayllon, però sí les més importants, de les altres festes
que se celebren en el terme municipal d'Ayllon, cal destacar per el fervor
que desperta entre la gent de la zona, la "Romeria del Pare Etern",
romeria que se celebra en Estenbavela, poble adjacent d'Ayllon, el diumenge
següent a la Pentecosta.
Una
altra festa digna de mencionar és la "Cruz de Mayo" que se celebra
el primer diumenge de maig. Aquesta festa ve perquè la gent del poble
té molta devoció al "Santo Cristo" que és com s'anomena una
ermita que està a la sortida del poble, i que tota la gent, a les tardes,
té el costum de anar-hi a visitar i resar. Però aquest dia
se'n va al "Santo Cristo" i es subhasta diferents ofrenes: des
d'unes rosquilla fetes per la fornera, carn de be i fins i tot algun mantell
fet a mà. El que es recapta sempre és per a l'ermita perquè estigui sempre
a punt. El poble en té cura amb molt de mim i respecte. Després
se'n va a l'escampat que hi ha fora del "Exconvent" i tot el
poble es trasllada allà des del més vell fins al més petit, que balla
al so de la música tota la tarda. És una festa a la que tinc especial
afecte.
A part d'aquesta festa hi han d'altres com el Dijous
gras que és el dijous anterior al dimecres de cendra, que es menja la
molt típica "estesa", que consisteix en un pa especial amb truita
i xoriço; és d'allò més bo. I després, no cal dir,
el dimarts de carnaval, en el que es pot veure com els més joves, i no
tan joves, es disfressen de les més imaginatives i decoratives disfresses.
|
|
|